A continuació m'agradaria deixar constància d'un vídeo molt signiticatiu titulat "Un segle de Tecnologia" en el que un senyor d'edat avançada, narra la seva vivencia i visió personal en relació a les noves tecnologies que impregnen la nostra societat.
Com podem veure, el vídeo
mostra una gran càrrega emocional i sentimental que tothom hem pogut percebre. Personalment, gràcies a aquest senyor, he
pogut ser molt més conscient de la realitat que vivim i és que, tot i que per a
nosaltres les noves tecnologies digitals configurin quelcom adreçat a les
nostres vides diàries i sense les quals ja no sabríem viure, hem de ser-ne
conscients que fa un segle tots aquests aparells tecnològics i digitals suposaren
tot un descobriment per a la societat d’antany.
A poc a poc, començaren
a introduir-se els primers aparells com ara el llaurat per treballar la terra,
la llum elèctrica a les cases o els primers telèfons que facilitaren la
comunicació a distància. Tot això, va suposar un gran avanç que molts dels
ciutadans no podien explicar i dels quals fins i tot tenien por com és
comprensible pensar.
El que més m’ha
cridat l’atenció, és el testimoni que narra el senyor quan conta que només té
una imatge de la seva mare essent aquest l’únic retrat que té d’ella, perquè
antigament era molt car tenir fotografies i que, en contraposició a això, li sorprèn
que ara tothom tingui milers d'imatges no només impreses sinó als ordinadors i
les quals poden rebre i enviar de manera quasi instantània i amb molta
facilitat. Personalment, crec que realment les noves tecnologies ens han obert
tot un ventall de possibilitats i ens ajuden en el nostre dia a dia
facilitant-nos la vida en gran mesura, només cal que sapiguem fer-ne un bon ús
d’aquestes per tal de no convertir-nos en esclaus d’elles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada