Finalment ja hem
presentat als nostres companys e projecte que durant tant de temps teniem entre
mans. Per fer aquest més dinàmic i més senzill d'entendre per als nostres
companys, vam decidir fer-ho a través d'un format que l'any passat vam estrenar el "Pecha-kucha". Aquest consisteix en vint diapositives, cada una de
les quals tindrà una durada específica de 20 segons, per tal que la informació
sigui seleccionada de manera acurada i molt conscientment, a més a més de
permetre visualitzar en part el projecte. Així doncs, basant-nos en el criteri
grupal, vam decidir que aquest havia d'estar compost primordialment d'imatges,
ja que un Power Point és un suport o recurs, e qual no ha de contenir tota a
informació, sinó que ha d'ajudar a l'audiència a situar-se i entendre de que
se'ls esta parlant, a més a més de captar la seva atenció. Així doncs, vam
decidir quins creiem que eren els punts més importants per mostrar-los al
públic i vam acordar i redactar un guió que s'ajustara a les nostres
necessitats temporals ben limitades.
No obstant això, abans de portar-lo a la pràctica, una vegada que cadascuna es sabia el guió, vam assajar unes quantes vegades i vam arribar a la conclusió de que encara que un Pechacucha necessita assaig i consciencia del temps, el més important és que la persona que exposa sigui capaç d'improvisar, finalitzant les frases (encara que no estiguera previst d'aquella forma exacta) quan la diapositiva estigui canviant, de manera que el públic se'n adoni el menys possible de la manca de temps o per si succeeix al contrari, saber que més s'ha d'exposar si a causa dels nervis s'ha parlat més apressa del que tocava, per tal que el públic no observi l'incòmode silenci que es produirà fins que arribi la següent diapositiva.
GUIÓ DEL PECHAKUCHA
No obstant això, abans de portar-lo a la pràctica, una vegada que cadascuna es sabia el guió, vam assajar unes quantes vegades i vam arribar a la conclusió de que encara que un Pechacucha necessita assaig i consciencia del temps, el més important és que la persona que exposa sigui capaç d'improvisar, finalitzant les frases (encara que no estiguera previst d'aquella forma exacta) quan la diapositiva estigui canviant, de manera que el públic se'n adoni el menys possible de la manca de temps o per si succeeix al contrari, saber que més s'ha d'exposar si a causa dels nervis s'ha parlat més apressa del que tocava, per tal que el públic no observi l'incòmode silenci que es produirà fins que arribi la següent diapositiva.
El nostre Pechakucha és el següent i a continuació adjuntem el guió d'aquest, amb els apartats que va exposar cadascuna de les participants, per tal que les persones que no acudiren a la exposició puguin seguir-ne el fil argumental:
GUIÓ DEL PECHAKUCHA
Projecte multimèdia (Marta)
Hola, bon dia. Som el grup format per Sònia, Nieves i jo, Marta. Ara volem mostrar-vos el nostre projecte multimèdia, que hem anat confeccionant des de fa tres mesos i es diu: Anem al zoo amb en Joan! Al final tindrem un torn de paraula per si voleu preguntar alguna cosa.
Justificació (Sònia)
La societat en que ens trobem les TIC son fonamentals, les persones estan interconnectades, per tant les escoles hem d'obrir la mentalitat i incloure recursos multimèdia, amb els quals els nens aprendran jugant (Dewey). hem de tenir en compte les famílies, les quals en col·laboració hem d'anar traçant l’educació dels infants.
Objectius (Nieves)
A través de les diferents activitats proposades pretenem que els infants adquireixin un seguit d’objectius com ara descobrir algunes de les característiques dels animals del zoo (so, alimentació, trets físics, etc), aproximar a les matemàtiques (nombres, seriacions, nocions espacials, etc), exercitar la memòria a curt i llarg termini, educar el sentit de l’oïda i relacionar biunívocament (nombre-animal).
Temàtica i audiència (Marta)
Destacar que aquest multimèdia és un recurs educatiu que està englobat en un projecte, el dels animals, i per tant, es interdisciplinari ja que abasta totes les àrees. Va dirigit a infants de 5 anys i els permet una participació activa d’aquests. Hem de dir que el material que vam triar va ser els animals reals, per donar més significativitat i fugir dels estereotips.
Consideracions prèvies (Sònia)
Per un ús autònom del recurs, hem realitzat una diapositiva prèvia en la que se li explica als infants les icones que hi haurà i el seu significat. A més a més tots els textos del Power Point estaran en format audio, per tal de no haber de requerir un adult si el nen no sap llegir molt be.
Activitats (conte, fil conductor) (Nieves)
Per tal de donar un sentit complet al recurs multimèdia, hem inventat un conte a mode de fil conductor entre les diferents activitats. Aquest, narra la història d’en Joan, un nen que va al zoo i es fa amic d’un pingüí amb el que juga a la pilota. Però llavors, aquesta se’ls escapa i l’han d’anar a buscar per tot el zoo. D’aquesta forma, es va trobant tota una sèrie de reptes que haurà d’anar resolvent a mode de joc.
Aliments (Marta)
En aquesta activitat, els infants hauran de identificar quin és l’aliment que menja l’animal que se li demana: el lloro, el dofí, el lleó i l’orangutàn. Per exemple, el lloro les pipes o el lleó la carn. Amb aquesta activitat, volem treballar el coneixement de les característiques dels animals.
Mitjà (Sònia)
En aquesta activitats, de dos diapositives, els infants hauran de destriar quins animals van pel mitjà que se’ls demana: quins volen o quins van per l’aigua. Amb aquesta activitat volem treballar tant la llengua com el coneixement del medi.
Percepció visual (diferències) (Nieves)
Aquesta activitat consisteix en discriminar quins elements s’han afegit o s’han elidit a la segona imatge, per tal de trobar les cinc diferències entre ambdues figures. Amb aquesta activitat, pretenem estimular de manera lúdica la percepció visual de l’infant, aspecte propi de la competència matemàtica.
Associació so-animal (Marta)
Aquesta és una activitat pròpiament sonora, en la que els infants hauran d'escoltar un so (tantes vegades com ells vulguin) i identificar l’animal de qui és el so. Volem treballar una altra característica identificativa dels infants així com l’oïda i l’associació, és a dir, un aspecte matemàtic.
Nomenclatura (com em dic i sopa de lletres) (Sònia)
En aquestes activitats. els infants han de relacionar el nom de l’animal (significant) amb l’animal (significat) ...so de cada animal....Mentre que la segona activitat és una sopa de lletres, en els que tindran que identificar la grafia de les lletres i trobar els tres animals amagats.
Reconeixement visual (Nieves)
En aquesta activitat, els infants hauran d’identificar i discriminar a quin dels tres animals que es mostren a la part inferior, pertany l’ombra que apareix. D’aquesta forma, pretenem que l’infant desenvolupi aspectes essencials com l’agudesa visual, el reconeixement d’algunes característiques pròpies dels animals com ara el nombre de potes, si tenen cua, banyes o ales, entre altres.
Memòria (vídeo i animal desaparegut) (Marta)
Pel que fa al treball de la memòria, hem proposat dues activitats per tal de treballar-la i estimular-la. Així doncs, en la primera activitat l’infant haurà de veure un vídeo i contestar a una pregunta i en la segona, haurà de recordar quin animal ha desaparegut a la diapositiva anterior.
Comptar (Sònia)
Aquestes dues activitats són més clàssiques de les matemàtiques. La primera consisteix en comptar quants d’animals hi ha i associar-ho amb la grafia del nombre. I la segona consisteix en repetir un patró d’animals, seriant-los. Nosaltres els donem a baix les opcions.
Lectura i comprensió (poesia i endevinalla) (Nieves)
En aquesta primera activitat, l’infant podrà llegir o escoltar la poesia presentada sobre els animals i llavors, haurà de respondre la qüestió plantejada envers aquesta. En la segona activitat, podrà llegir o escoltar l’endevinalla que haurà de resoldre triant una de les quatre opcions que se li ofereixen. D’aquesta manera, volem corroborar la seva comprensió així com desenvolupar la capacitat lectora i l’escolta.
Comptar i final (Marta)
I arriben al final! El nen i el pingüí han de superar el darrer repte que consisteix en comptar de l’u al nou, clicant els nombres per ordre, per tal de poder arribar a la pilota. Finalment, la troben i ho celebren molt contents.
Avaluació del recurs (Urbina, S. 2000) (Sònia)
Per tal de millorar el recurs hem fixat els següents ítems per avaluar-lo: maneig intuïtiu, presentació atractiva, claredat de les instruccions, audicions de qualitat, adaptació dels continguts als destinataris i als seus coneixements.
Avaluació dels infants (Nieves)
Una vegada avaluat el recurs multimèdia, hem confeccionat a més a més, tot un seguit d’ítems per tal d’avaluar el procés de l’infant que duran a terme l’activitat. Així doncs, cal avaluar si han sabut emprar adequadament els components del PC, d’una manera autonomia, si han comprès les instruccions, si han mantingut el nivell d’atenció, motivació i interès necessari, i en definitiva, si han assoliment els objectius i continguts plantejats prèviament.
Reflexions personals (Marta)
Com a reflexions personals volem destacar que estam molt satisfetes per la realització d’aquest material, per l’enorme repte que ens trobàvem, tant educatiu com tècnic. Pensem que hem après a crear un material que podem adaptar a les necessitats dels infants afavorint la seva autonomia.
Bibliografia (Sònia)
Demanar dubtes.
Agrair l’atenció del públic