Setmana 2: Societat de la informació, tecnologies digitals i educació

En aquesta nova entrada, m’agradaria fer una petita reflexió sobre un article molt interessant titulat "Societat de la informació, tecnologies digitals i educació”, de l’autor Manuel Area Moreira i que guarda una gran relació amb la temàtica teòrica tractada aquesta setmana a l’assignatura de Mitjans i Recursos Tecnològics.

 

En aquest document, l’autor posa de manifest la gran importància i transcendència que les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) estan generant a la nostra societat actual considerada per a molts com la “Tercera Revolució Industrial” dels països desenvolupats i a la qual M. Castells va denominar “La era de la informació”. Aquesta es caracteritza per la globalització, la mercantilització, la ideologia neoliberal, la superpoblació i les desigualtats, entre d’altres.

 

D’aquesta manera, Area identifica alguns dels efectes positius com també negatius sorgits fruit de la nova realitat en la que vivim, i la seva implicació en el camp que ens ocupa; l’educació. Així per exemple, d’una banda, podem dir que les TIC permeten una major comunicació trencant les barreres espai-temporals gràcies a la immediatesa dels missatges, l’accés a una gran quantitat d’informació, l’eficàcia dels serveis, noves formes de treball, i el contacte entre diferents cultures. Mentre que, com a aspecte negatius destaca la obstaculització d’un model més democràtic en la distribució de la riquesa, la pèrdua de les senyals d’identitat cultural, la gran dependència de la tecnologia, l’uniformisme cultural conseqüència de la globalització, les desigualtats culturals i econòmiques, la consideració dels individus com a clients, i la pèrdua de la privacitat, entre d’altres.
 

D’altra banda, en quant al camp educatiu Area encunya un nou terme “analfabetització tecnològica”, per designar aquella part de la societat que per falta de recursos econòmics o culturals no s’han pogut adaptar a les demandes imposades per les noves tecnologies, identificant així un dels problemes educatius més destacats provocats per la omnipresència d’aquestes a la nostra societat. A més a més, la gran quantitat d’informació que es troba al nostre abast i que no sempre sabem transformar en coneixement, les diverses formes d’accés a aquesta i les noves exigències ocupacionals, han suposat el desajust entre el sistema educatiu quedant endarrerida de la realitat social.
 

D’acord amb això, finalment Area proposa un seguit de reptes de l’educació per tal de reajustar-se i pugui atendre a les noves necessitats existents com ara: integrar les noves tecnologies en el sistema escolar, replantejar els rols del docent i l’alumant així com com els procesos d’aprenentatges i les formes d’ensenyança de manera que la competència aprendre aprendre promulgada per Delors (1996) cobri major rellevància, propiciar noves formes d’aprenentatges a través de les tecnologies digitals com ara l’educació a distància, replantejar la formació ocupacional y, per últim, desenvolupar accions d’educació no formal.