Les TIC al CEIP Can Cantó

A continuació, m'agradaria mostrar alguns exemples del que fan a l’escola CEIP Can Cantó sobre l'ús de les TIC a l'educació. En aquesta activitat, les meves companyes Sònia, Marta, Marina i jo hem identificat algunes de les eines de la Web 2.0 que fan servir, així com les habilitats i competències que adquireixin. 

 

 

SOBRE L’APARTAT: LLEGIR I PARLAR
 

Expliquem els nostres dibuixos

En aquesta activitat, l’escola – i en concret la classe de 1r de primària – ens presenta un ppt amb una recopilació dels dibuixos dels infants. A dos vídeos posteriors (segurament fets amb movie maker i penjats a youtube) podem veure i escoltar als propis infants explicant als seus companys, els seus dibuixos a la pissarra digital, per què els han fet i quins elements el formen. En quant als objectius, creiem que, principalment, és treballa la comunicació (verbal i no verbal), l’autoestima, l’exposició de les pròpies idees i l’autonomia i l’ús de les tecnologies. A més a més, al estar penjada a Internet afavoreix la relació família-escola ja que els pares poden veure i escoltar directament als seus fills, i així saber com es desenvolupa el seu fill, i els companys, a classe.

 

Entrevistes

Una de les propostes que realitza el CEIP Can Cantó en quant a l’ús de les Tecnologies de la Informació i Comunicació a les seves aules, consisteix en realitzar entrevistes audiovisuals gravant els infants explicant, per exemple, com celebren el Nadal. Les eines que utilitzen per dur a terme aquesta proposta són: el Youtube, una plataforma social per compartir vídeos i Wix, una pàgina web destinada a la creació i el disseny de pàgines web de forma gratuïta. Algunes de les competències que desenvolupen gràcies a la utilització d’aquests formats digitals són, per exemple, habilitats de tipus lingüístic pel fet de exposa de manera oral fets o relats de caire personal, la capacitat de superar barreres psicològiques com pot ser la vergonya, la timidesa o fins i tot la por a parlar en públic, l’aproximació a l’ús d’eines informàtiques com l’ordinador i programes com els citats anteriorment.    

Taller de so II: Gravació d'audio amb l'Audacity!

Avui hem realitzat la segona part de la sessió pràctica del taller de so amb l'eina Audacity. D'aquesta forma, ens hem pogut familiaritzar molt més amb aquesta plataforma tan completa de gravació d'audio. Entre les seves possibilitats i aplicacions que hem descobert que ofereix, cal destacar: efectes de so com ara amplificar; pujar i baixa volum; l'opció "emobolbente"; canvis de ritme, de to i velocitat; efectes d'eco; i els efectes Gross fade in i Gross fade out, entre d'altres.  

 

D'aquesta forma, hem realitzat una activitat molt significativa, ja que he gravat la meva pròpia veu recitant un poema que jo mateixa vaig inventar per a l'assignatura de Literatura Universal Catalana i a la qual li he afegit una instrumental per acompanyar la meva veu. També he introduit efectes com ara el desvaneixement progressiu de la veu i eliminar parts de l'audio per tal que la música i la veu anèssin a la vegada, etc.  

 

Gràcies a tot això, he pogut descobrir una nova eina fins al moment desconeguda per a mi i que, la veritat, penso que és molt útil i gràcies al seu fàcil ús ens ajudarà molt de cara a la nostra futura professió com a mestres d'Educació Ifantil, ja que ens pot obrir tot un camp de possibilitats per treballar amb els més petits.

 

A continuació, teniu l'arxiu d'audio que he creat. Espero que us agradi.

Setmana 5: Aplicacions d'Internet a l'escola

A la classe teòrica d'avui, hem conegut un recurs molt útil i potent de la web 2.0; les "Caceres del tresor"! Investigant sobre el tema a la xarxa, he pogut conèixer més profundament la realitat de les caceres del tresor; què són i en què consisteixen. A més a més, he descobert altres eines semblants que compleixen una funció pareguda i que també serveixen per treballar amb els més petits com ara: les Webquest i l’Exe-learning. A continuació, realitzaré un petit resum de cadascuna d’aquestes eines i per finalitzar, una reflexió breu sobre la implicació i possibilitats que ofereixen aquestes eines tecnològiques per treballar amb els més petits a les aules.    

CACERES DEL TRESOR

Una Cacera del tresor, és un tipus d’activitat didàctica molt senzilla i útil para adquirir informació sobre un tema determinat i practicar habilitats i procediments relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació en general i amb l’accés a la informació a través d’Internet. Consisteix en una sèrie de preguntes i una llista de direccions de pàgines web de las que es poden extreure les respostes. Algunes inclouen una “gran pregunta” al final, que requereixen que els alumnes integren els coneixements adquirits durant el procés.

A continuació teniu un seguit d'exemples de Caceres del tresor.

- Coneixem les figuras (Infantil)
- La lluna (Infantil)
- Animals domèstics i salvatges (Infantil)
- La granja de Sebastià (Infantil)
- Els pingüins (Infnatil)
- El nostre cos (Infantil)

Aquí teniu un mini tutorial en format vídeo que explica de manera molt clara i senzilla què és una cacera del treseor.


Caza del tesoro: Web de preguntas y respuestas from Educ@conTIC on Vimeo.


WEBQUEST

 

Una webquest és una recerca o investigació guiada per internet. Cada webquest presenta un tema central sobre el que es basa l'activitat que s'ha de dur a terme. Cal destacar, que l'activitat no es centra només en contestar unes preguntes, sinó que també duu al alumne a treballar competències bàsiques, així com a treballar en grup i assumir diferents responsabilitats.
 

Tota webquest està dividida en diferents parts:

1. Introducció. És una petita explicació del que es farà.
2. Tasca. Exposa les tasques que s'han de dur a terme i quin hauria de ser el resultat final.
3. Procés. Explica com s'han de dur a terme les tasques i dóna els recursos necessaris per fer-ho.
4. Avaluació. Explicació de com s'avalua la tasca duta a terme.
5. Conclusió. Exposa el que s'ha après.
6. Crèdits. Aquí es dóna crèdit a tot aquell material que ha servit per fer el webquest.
7. Algunes webquest tenen una Guía didàctica per al professorat, on expliquen els criteris i el que es vol obtenir del webquest, entre altres aspectes.

A continuació teniu alguns exemples de les Webquest:
- La màgia de les paraules (Infantil)
- Les plantes (Primària)

Aquí teniu un mini tutorial en format vídeo que explica de manera molt clara i senzilla què és una Webquest.


Webquest: Investigación mediante Internet from Educ@conTIC on Vimeo.


L'EXE-LEARNING

L'exe-learning és un programa per a crear continguts web didàctics de manera senzilla i sense necessitat de saber utilitzar HTML ni programari complicat. És de gran utilitat per tal de crear les webquest i les caceres del tresor mencionades anteriorment. Aquest programa no solament permet crear una web senzilla, sinó que ofereix la possibilitat de posar-hi imatges, sons, vídeos, aplicacions Java, activitats de lectura, etc.
 

Aquí teniu l'enllaç d'un mini tutorial en format vídeo que explica de manera molt clara i senzilla què és l'Exe-learning i com crear-ne continguts educatius.

 

Exelearning: creación de contenidos educativos from Educ@conTIC on Vimeo.


QUINA UTILITAT POT TENIR L'ÚS D'AQUESTES EINES A LES AULES D'INFANTIL I PRIMÀRIA?

Segons el meu parer, l'ús d'aquest tipus d'eines ofereix tot un camp de possibilitats per realitzar amb infants d'Educació Infantil i Primària, ja que els possibilita treballar de manera interactiva diversos temes a través de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Gràcies a aquestes, els infants poden desenvolupar diferents habilitats i competències com ara la competència digital i habilitats de recerca, d'exploració, de construcció del propi aprenentatge, de trobar diferents camins per arribar a la solució, entre d'altres.  A més a més, aquestes eines permeten diferents formes d'agrupament segons si volem un treball individualitzat o en grup. Per tant, queda pantent la gran riquesa que pot aportar la introducció i ús d'aquestes eines en benefici de l'educació del més petits i la seva preparació per al futur dacord amb la tendència de la societat de la informació en la que vivim.

Font bibliogràfica:
Educ@contic. El uso de las TIC en el aula.

Vídeo: "Competències digitals dels professors" de Jordi Adell

Tal i com podem veure a la conferència, l’autor Jordi Adell posa de manifest la importància de la competència digital en el professorat per tal de formar als seus alumnes en l’aprenentatge i ús de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).

 

 En ella, l’autor parla d’una investigació anomenada ACOT que consistia en submergir a les escoles amb les tecnologies per tal d’avaluar quines eren les fases que seguien els educadors en la integració de les tecnologies en la pràctica docent, i es van concretar les següents: fase d’accés, d’adopció, d’adaptació, d’apropiació i d’innovació.

Personalment, estic totalment d’acord amb l’autor en que tota novetat, com és en aquest cas l’ús de nous aparells tecnològics en la pràctica docent, suposa un seguit de fases d’adapació-acomodació per tal de conèixer l’eina, el seu ús, funcionalitat i avantatges respecte de les formes tradicionals, perquè només d’aquesta forma s’incorporen els vertaders canvis. Si bé és cert, que tota novetat comporta riscos i pors que s’han de superar. Segons el meu parer, no hem de mostrar-nos reticents cap a noves formes d’ensenyament, ja que podem privar-nos d’eines i aparells que ens ajudin en gran mesura en la nostra tasca docent.

D’altra banda, un aspecte que m’ha cridat especialment l’atenció de la conferència fa referència a la importància de la innovació. Com podem ser realment innovadors? D’on sorgeix la innovació? Personalment, crec que la innovació és un aspecte realment afavoridor de nous aprenentatges i que suposa una vertadera tasca de creativitat i reflexió. Per tant, la innovació sorgeix d’una necessitat que es porta a terme de forma que ningú altre ho havia fet abans, combinant una necessitat emergent amb noves formes de portar-les a terme tal i com podem veure en el exemple donat al vídeo sobre l’ús del Google Earth.

Aquí teniu la conferència de Jordi Adell titulat: "Competències digitals del professors".

Setmana 4: Aplicació de les TIC als processos educatius segons la Normativa

És sabut, que actualment vivim en una època caracteritzada per la irrupció massiva de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC); és el que hem anomenat “Societat de la Informació”. Com ja sabem, aquestes tecnologies formen part de la nostra vida i en gran mesura milloren la qualitat de les tasques que realitzem diàriament.

 

És per això, la importància que des de l’escola s’imparteixi una educació orientada en la formació dels alumnes en l’ús d’aquests nous aparells, així com en la selecció, processament i gestió de la gran quantitat d’informació que disposen al seu abast. Per tant, el rol dels educadors s’han vist modificat per tal de donar resposta a la nova realitat que s’han imposat en la societat d’ara.   

 

Tal i com podem veure a la Normativa d’educació vigent, LOE (Llei Orgànica d’Educació) del 3 de Maig de 2006, es contemplen tots aquest aspectes per tal de normativitzar l’aplicació de les TIC als processos educatius. Segons el meu parer, sí és suficient les referències que es fan als diferents decrets sobre la importància de la iniciació i aproximació d’aquestes tecnologies a l’educació però, no obstant això, la realitat és ben ve distinta.

Personalment, considero que l’aplicació d’aquesta normativa no sempre es tradueix a la realitat de les escoles possiblement motivades per les següents causes: d’una banda, la falta de pressupost i recursos econòmics destinats per aquest fi; i, d’altra banda, la falta de formació per part del professorat en aquesta àrea. Si bé, és cert que cada vegada més els centres educatius disposen de sales d’ordinadors, projectors, taules digitals i altres recursos tecnologics que amplien i enriqueixen les possibilitats educatives dels infants. Només falta que els educadors tinguem una major conscienciació sobre la vertadera necessitat i importància d’aquestes tecnologies a les aules.

Taller de so I: Coneixem l'eina Audacity!

A la classe pràctica d'avui, he conegut una nova eina molt interessant a la vegada que útil; l'Audacity. Es tracta d'una aplicació informàtica multiplataforma lliure, que es pot emprar per a la gravació i edició d'audio. 

 

Així doncs, durant aquesta sessió ens hem descarregat aquesta eina i hem començat amb una primera aproximació per tal de familiaritzar-nos amb ella. D'aquesta forma, he pogut assabentar-me de les seves gran possibilitats i utilitats i que, a més a més, és molt fàcil d'usar. Entre les seves característiques cal destacar que aquesta eina permet:

 

- La gravació d'audio en temps real.

- L'edició d'arxius d'audio tipus MP3, WAV, i altres.

- Conversació entre formats tipus audio.

- Importació d'arxius de formats MIDI, RAW i MP3.

- Edició de pistes múltiples.

- Agregar efectes al so (eco, inversió, to, etc.)

- Possibilitat d'emprar plug-in per augmentar la seva funcionalitat.

 

A continuació, teniu un mini tutorial en format vídeo que explica de manera molt clara i senzilla què és l'audacity, com s'utilitza i les possibilitats que aquesta eina ofereix:

 

Audacity: grabación y edición de sonidos from Educ@conTIC on Vimeo.

Setmana 3: Vídeo "Un segle de tecnologies"

A continuació m'agradaria deixar constància d'un vídeo molt signiticatiu titulat "Un segle de Tecnologia" en el que un senyor d'edat avançada, narra la seva vivencia i visió personal en relació a les noves tecnologies que impregnen la nostra societat.

Com podem veure, el vídeo mostra una gran càrrega emocional i sentimental que tothom hem pogut percebre.  Personalment, gràcies a aquest senyor, he pogut ser molt més conscient de la realitat que vivim i és que, tot i que per a nosaltres les noves tecnologies digitals configurin quelcom adreçat a les nostres vides diàries i sense les quals ja no sabríem viure, hem de ser-ne conscients que fa un segle tots aquests aparells tecnològics i digitals suposaren tot un descobriment per a la societat d’antany.
 

A poc a poc, començaren a introduir-se els primers aparells com ara el llaurat per treballar la terra, la llum elèctrica a les cases o els primers telèfons que facilitaren la comunicació a distància. Tot això, va suposar un gran avanç que molts dels ciutadans no podien explicar i dels quals fins i tot tenien por com és comprensible pensar. 

El que més m’ha cridat l’atenció, és el testimoni que narra el senyor quan conta que només té una imatge de la seva mare essent aquest l’únic retrat que té d’ella, perquè antigament era molt car tenir fotografies i que, en contraposició a això, li sorprèn que ara tothom tingui milers d'imatges no només impreses sinó als ordinadors i les quals poden rebre i enviar de manera quasi instantània i amb molta facilitat. Personalment, crec que realment les noves tecnologies ens han obert tot un ventall de possibilitats i ens ajuden en el nostre dia a dia facilitant-nos la vida en gran mesura, només cal que sapiguem fer-ne un bon ús d’aquestes per tal de no convertir-nos en esclaus d’elles.  
   

Vídeo: Societat de la informació i la comunicació

En aquesta nova entrada, m'agradaria deixar constància d'un vídeo molt interessant titulat "Societat de la Informació i Educació" de Manuel Area, que complementa la teoria exposada a l'anterior entrada sobre la reflexió de l'article "Societat de la informació, tecnologies digitals i educació" del mateix escriptor.

 

En el present video, l'autor fa un anàlisi sobre les diferències existents entre el que era el conexiement, la cultura i la informació en els últims dos segles en comparació amb l'actualitat. Com ha sabem, avui dia hi ha un excés d'informació que es tradueix en un entramat confús que no sempre sabem gestionar. Aquest és el nou context de l'anomenada Societat de la Informació des de l'aparició de les Tecnologies digitals a les nostres vides. A continuació, exposo a mode d'esquema-resum els aspectes més destacats sobre els quals reflexiona Area al vídeo.

 

Característiques de la societat actual:

- Abundància i accés a la informació.

- Globalització cultural.

- Interacctivitat entre els alumnes i les màquines.

- Noves formes de codificar. Ex. hipertextos, multimèdia, webs, etc.

- Increment de les xarxes socials de comunicació.

 

Aspectes postitius:

- Accés a gran quantitat i varietat de dades e informacions.

- Comunicació constant a nivell planetari amb tot tipus de subjectes i grups.

- Augment del benestar material en la vida quotidiana.

- Millora l'eficàcia i qualitat dels serves (sanitaris, financers, administratiues, etc.).

- Sorgiment de noves industries i progresos econòmics.

 

Aspectes negatius:

- Bretxa digital: augment de les deseigualtat cultural i econòmiques.

- Una societat tecnològicament depenent.

- Uniformisme cultural. Homogeneïtzació. Pèrdua de la diversitat cultural.

- Pèrdua de la privacitat i aument del control informatiu sobre els individuals.

 

Tot això, ha provocat un nou paradigma educatiu en el qual els docent tenen una àrdua tasca en l’alfabetització dels alumnes per tal que desenvolupin els coneixements, competències i habilitats necessàries per emprar de forma intel·ligent, crítica i culta aquestes tecnologies. A més a més, arrel d’això ha sorgit un nou concepte “Múltiples alfabetitzacions” per designar les diferents àrees que engloba l’alfabetització digital i que fa referència a la lectoescriptura, la comunicació audiovisual, les tecnologies digitals, i la informació.  

 

A més a més, Area identifica quatre grans àmbits d’aprenentatge de l’alfabetització:

- Dimensió instrumental: saber accedir a la informació. 

- Dimensió cognitiva: saber transformar la informació en coneixement.

- Dimensió socioemocional: saber expressar-se i comunicar-se.

- Dimensió axiològica: emprar de manera democràtica i ètica la informació.

Per tant, un ciutadà alfabetitzat del segle 21 ha de saber localitzar i analitzar la información; saber expresar-se de forma textual, audiovisual, multimedia, hipertextual, etc.; i saber comunicar-se i col·laborar amb altres.  

 

Taller d'imatge II: Filigranes amb l'eina Gimp

A la classe pràctica d'avui, hem realitzat la segona part del taller d'imatge sobre l'eina Gimp. D'aquesta forma, hem pogut seguir descobrint i perfeccionant les possibilitats que aquest programa ens ofereix en quant al retoc de fotografies.

 

Personalment, crec que tinc una facilitat innata amb els programes d'ordinador, ja que la meva generació està considerada per molts com la dels "Natius digitals", tal i com l'autor Marc Prensky la va designar per referir-se precisament als infants que van néixer inserits de ple en el món de les tecnologies digitals. Així doncs, crec que l'ús d'aquesta eina ha suposat un repte abordable que entre tots hem pogut superar.

En quant a la feina que hem hagut d'entregar en aquesta segona pràctica de retoc d'imatge, consistia en fer un muntatge amb les fotografies dels integrants del nostre grup afegint elements i posant-li text. Com podeu veure més a baix, jo he elegit la imatge dels dibuixos infantils "les tres bessones" perquè des del principi de la carrera sempre hem treballat juntes ajudant-nos i cooperant entre nosaltres, i per la qual cosa s'ha establert un vincle com si fóssim vertaderes germanes. A més a més, he afegit alguns elements d'acord amb la temàtica com ara una barret de bruixa, una escombra i un gatet. Aquí teniu la imatge, espero que us agradi!

Taller d'imatge I: Emprem la eina Gimp!

A la classe d'avui, hem realitzat una pràctica molt divertida alhora que interessant. Aquesta consisteix en conèixer i explorar les diferents possibilitats del programa de retoc d'imatges a través de l'eina Gimp. Personalment, ja coneixia aquesta eina, ja que durant la meva època d’Institut vaig poder emprar-la a una assignatura optativa que vaig cursar en el quart curs d’ESO. No obstant això, degut al temps transcorregut, en realitat aqueta experiència es presentava davant meu com si fos novell en la temàtica.

 

Així doncs, ens hem fet una fotos tipus carnet que després hem retocat inserint elements decoratius com ara nassos de pallassos, cabells, ulls i llavis. El que més m’ha agradat, és que hem estat nosaltres mateixos els agents actius d’aquest nou aprenentatge, ja que la professora es va dedicar a orientar-nos i guiar-nos en aquest procés donant-nos les eines necessàries, però deixant-nos llibertat per actuar i conèixer-la per compte propi a través de l’assaig-error. Aquí teniu la meva foto retocada!   

Setmana 2: Societat de la informació, tecnologies digitals i educació

En aquesta nova entrada, m’agradaria fer una petita reflexió sobre un article molt interessant titulat "Societat de la informació, tecnologies digitals i educació”, de l’autor Manuel Area Moreira i que guarda una gran relació amb la temàtica teòrica tractada aquesta setmana a l’assignatura de Mitjans i Recursos Tecnològics.

 

En aquest document, l’autor posa de manifest la gran importància i transcendència que les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) estan generant a la nostra societat actual considerada per a molts com la “Tercera Revolució Industrial” dels països desenvolupats i a la qual M. Castells va denominar “La era de la informació”. Aquesta es caracteritza per la globalització, la mercantilització, la ideologia neoliberal, la superpoblació i les desigualtats, entre d’altres.

 

D’aquesta manera, Area identifica alguns dels efectes positius com també negatius sorgits fruit de la nova realitat en la que vivim, i la seva implicació en el camp que ens ocupa; l’educació. Així per exemple, d’una banda, podem dir que les TIC permeten una major comunicació trencant les barreres espai-temporals gràcies a la immediatesa dels missatges, l’accés a una gran quantitat d’informació, l’eficàcia dels serveis, noves formes de treball, i el contacte entre diferents cultures. Mentre que, com a aspecte negatius destaca la obstaculització d’un model més democràtic en la distribució de la riquesa, la pèrdua de les senyals d’identitat cultural, la gran dependència de la tecnologia, l’uniformisme cultural conseqüència de la globalització, les desigualtats culturals i econòmiques, la consideració dels individus com a clients, i la pèrdua de la privacitat, entre d’altres.
 

D’altra banda, en quant al camp educatiu Area encunya un nou terme “analfabetització tecnològica”, per designar aquella part de la societat que per falta de recursos econòmics o culturals no s’han pogut adaptar a les demandes imposades per les noves tecnologies, identificant així un dels problemes educatius més destacats provocats per la omnipresència d’aquestes a la nostra societat. A més a més, la gran quantitat d’informació que es troba al nostre abast i que no sempre sabem transformar en coneixement, les diverses formes d’accés a aquesta i les noves exigències ocupacionals, han suposat el desajust entre el sistema educatiu quedant endarrerida de la realitat social.
 

D’acord amb això, finalment Area proposa un seguit de reptes de l’educació per tal de reajustar-se i pugui atendre a les noves necessitats existents com ara: integrar les noves tecnologies en el sistema escolar, replantejar els rols del docent i l’alumant així com com els procesos d’aprenentatges i les formes d’ensenyança de manera que la competència aprendre aprendre promulgada per Delors (1996) cobri major rellevància, propiciar noves formes d’aprenentatges a través de les tecnologies digitals com ara l’educació a distància, replantejar la formació ocupacional y, per últim, desenvolupar accions d’educació no formal.