Setmana 4: Aplicació de les TIC als processos educatius segons la Normativa

És sabut, que actualment vivim en una època caracteritzada per la irrupció massiva de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC); és el que hem anomenat “Societat de la Informació”. Com ja sabem, aquestes tecnologies formen part de la nostra vida i en gran mesura milloren la qualitat de les tasques que realitzem diàriament.

 

És per això, la importància que des de l’escola s’imparteixi una educació orientada en la formació dels alumnes en l’ús d’aquests nous aparells, així com en la selecció, processament i gestió de la gran quantitat d’informació que disposen al seu abast. Per tant, el rol dels educadors s’han vist modificat per tal de donar resposta a la nova realitat que s’han imposat en la societat d’ara.   

 

Tal i com podem veure a la Normativa d’educació vigent, LOE (Llei Orgànica d’Educació) del 3 de Maig de 2006, es contemplen tots aquest aspectes per tal de normativitzar l’aplicació de les TIC als processos educatius. Segons el meu parer, sí és suficient les referències que es fan als diferents decrets sobre la importància de la iniciació i aproximació d’aquestes tecnologies a l’educació però, no obstant això, la realitat és ben ve distinta.

Personalment, considero que l’aplicació d’aquesta normativa no sempre es tradueix a la realitat de les escoles possiblement motivades per les següents causes: d’una banda, la falta de pressupost i recursos econòmics destinats per aquest fi; i, d’altra banda, la falta de formació per part del professorat en aquesta àrea. Si bé, és cert que cada vegada més els centres educatius disposen de sales d’ordinadors, projectors, taules digitals i altres recursos tecnologics que amplien i enriqueixen les possibilitats educatives dels infants. Només falta que els educadors tinguem una major conscienciació sobre la vertadera necessitat i importància d’aquestes tecnologies a les aules.

Taller de so I: Coneixem l'eina Audacity!

A la classe pràctica d'avui, he conegut una nova eina molt interessant a la vegada que útil; l'Audacity. Es tracta d'una aplicació informàtica multiplataforma lliure, que es pot emprar per a la gravació i edició d'audio. 

 

Així doncs, durant aquesta sessió ens hem descarregat aquesta eina i hem començat amb una primera aproximació per tal de familiaritzar-nos amb ella. D'aquesta forma, he pogut assabentar-me de les seves gran possibilitats i utilitats i que, a més a més, és molt fàcil d'usar. Entre les seves característiques cal destacar que aquesta eina permet:

 

- La gravació d'audio en temps real.

- L'edició d'arxius d'audio tipus MP3, WAV, i altres.

- Conversació entre formats tipus audio.

- Importació d'arxius de formats MIDI, RAW i MP3.

- Edició de pistes múltiples.

- Agregar efectes al so (eco, inversió, to, etc.)

- Possibilitat d'emprar plug-in per augmentar la seva funcionalitat.

 

A continuació, teniu un mini tutorial en format vídeo que explica de manera molt clara i senzilla què és l'audacity, com s'utilitza i les possibilitats que aquesta eina ofereix:

 

Audacity: grabación y edición de sonidos from Educ@conTIC on Vimeo.

Setmana 3: Vídeo "Un segle de tecnologies"

A continuació m'agradaria deixar constància d'un vídeo molt signiticatiu titulat "Un segle de Tecnologia" en el que un senyor d'edat avançada, narra la seva vivencia i visió personal en relació a les noves tecnologies que impregnen la nostra societat.

Com podem veure, el vídeo mostra una gran càrrega emocional i sentimental que tothom hem pogut percebre.  Personalment, gràcies a aquest senyor, he pogut ser molt més conscient de la realitat que vivim i és que, tot i que per a nosaltres les noves tecnologies digitals configurin quelcom adreçat a les nostres vides diàries i sense les quals ja no sabríem viure, hem de ser-ne conscients que fa un segle tots aquests aparells tecnològics i digitals suposaren tot un descobriment per a la societat d’antany.
 

A poc a poc, començaren a introduir-se els primers aparells com ara el llaurat per treballar la terra, la llum elèctrica a les cases o els primers telèfons que facilitaren la comunicació a distància. Tot això, va suposar un gran avanç que molts dels ciutadans no podien explicar i dels quals fins i tot tenien por com és comprensible pensar. 

El que més m’ha cridat l’atenció, és el testimoni que narra el senyor quan conta que només té una imatge de la seva mare essent aquest l’únic retrat que té d’ella, perquè antigament era molt car tenir fotografies i que, en contraposició a això, li sorprèn que ara tothom tingui milers d'imatges no només impreses sinó als ordinadors i les quals poden rebre i enviar de manera quasi instantània i amb molta facilitat. Personalment, crec que realment les noves tecnologies ens han obert tot un ventall de possibilitats i ens ajuden en el nostre dia a dia facilitant-nos la vida en gran mesura, només cal que sapiguem fer-ne un bon ús d’aquestes per tal de no convertir-nos en esclaus d’elles.  
   

Vídeo: Societat de la informació i la comunicació

En aquesta nova entrada, m'agradaria deixar constància d'un vídeo molt interessant titulat "Societat de la Informació i Educació" de Manuel Area, que complementa la teoria exposada a l'anterior entrada sobre la reflexió de l'article "Societat de la informació, tecnologies digitals i educació" del mateix escriptor.

 

En el present video, l'autor fa un anàlisi sobre les diferències existents entre el que era el conexiement, la cultura i la informació en els últims dos segles en comparació amb l'actualitat. Com ha sabem, avui dia hi ha un excés d'informació que es tradueix en un entramat confús que no sempre sabem gestionar. Aquest és el nou context de l'anomenada Societat de la Informació des de l'aparició de les Tecnologies digitals a les nostres vides. A continuació, exposo a mode d'esquema-resum els aspectes més destacats sobre els quals reflexiona Area al vídeo.

 

Característiques de la societat actual:

- Abundància i accés a la informació.

- Globalització cultural.

- Interacctivitat entre els alumnes i les màquines.

- Noves formes de codificar. Ex. hipertextos, multimèdia, webs, etc.

- Increment de les xarxes socials de comunicació.

 

Aspectes postitius:

- Accés a gran quantitat i varietat de dades e informacions.

- Comunicació constant a nivell planetari amb tot tipus de subjectes i grups.

- Augment del benestar material en la vida quotidiana.

- Millora l'eficàcia i qualitat dels serves (sanitaris, financers, administratiues, etc.).

- Sorgiment de noves industries i progresos econòmics.

 

Aspectes negatius:

- Bretxa digital: augment de les deseigualtat cultural i econòmiques.

- Una societat tecnològicament depenent.

- Uniformisme cultural. Homogeneïtzació. Pèrdua de la diversitat cultural.

- Pèrdua de la privacitat i aument del control informatiu sobre els individuals.

 

Tot això, ha provocat un nou paradigma educatiu en el qual els docent tenen una àrdua tasca en l’alfabetització dels alumnes per tal que desenvolupin els coneixements, competències i habilitats necessàries per emprar de forma intel·ligent, crítica i culta aquestes tecnologies. A més a més, arrel d’això ha sorgit un nou concepte “Múltiples alfabetitzacions” per designar les diferents àrees que engloba l’alfabetització digital i que fa referència a la lectoescriptura, la comunicació audiovisual, les tecnologies digitals, i la informació.  

 

A més a més, Area identifica quatre grans àmbits d’aprenentatge de l’alfabetització:

- Dimensió instrumental: saber accedir a la informació. 

- Dimensió cognitiva: saber transformar la informació en coneixement.

- Dimensió socioemocional: saber expressar-se i comunicar-se.

- Dimensió axiològica: emprar de manera democràtica i ètica la informació.

Per tant, un ciutadà alfabetitzat del segle 21 ha de saber localitzar i analitzar la información; saber expresar-se de forma textual, audiovisual, multimedia, hipertextual, etc.; i saber comunicar-se i col·laborar amb altres.  

 

Taller d'imatge II: Filigranes amb l'eina Gimp

A la classe pràctica d'avui, hem realitzat la segona part del taller d'imatge sobre l'eina Gimp. D'aquesta forma, hem pogut seguir descobrint i perfeccionant les possibilitats que aquest programa ens ofereix en quant al retoc de fotografies.

 

Personalment, crec que tinc una facilitat innata amb els programes d'ordinador, ja que la meva generació està considerada per molts com la dels "Natius digitals", tal i com l'autor Marc Prensky la va designar per referir-se precisament als infants que van néixer inserits de ple en el món de les tecnologies digitals. Així doncs, crec que l'ús d'aquesta eina ha suposat un repte abordable que entre tots hem pogut superar.

En quant a la feina que hem hagut d'entregar en aquesta segona pràctica de retoc d'imatge, consistia en fer un muntatge amb les fotografies dels integrants del nostre grup afegint elements i posant-li text. Com podeu veure més a baix, jo he elegit la imatge dels dibuixos infantils "les tres bessones" perquè des del principi de la carrera sempre hem treballat juntes ajudant-nos i cooperant entre nosaltres, i per la qual cosa s'ha establert un vincle com si fóssim vertaderes germanes. A més a més, he afegit alguns elements d'acord amb la temàtica com ara una barret de bruixa, una escombra i un gatet. Aquí teniu la imatge, espero que us agradi!

Taller d'imatge I: Emprem la eina Gimp!

A la classe d'avui, hem realitzat una pràctica molt divertida alhora que interessant. Aquesta consisteix en conèixer i explorar les diferents possibilitats del programa de retoc d'imatges a través de l'eina Gimp. Personalment, ja coneixia aquesta eina, ja que durant la meva època d’Institut vaig poder emprar-la a una assignatura optativa que vaig cursar en el quart curs d’ESO. No obstant això, degut al temps transcorregut, en realitat aqueta experiència es presentava davant meu com si fos novell en la temàtica.

 

Així doncs, ens hem fet una fotos tipus carnet que després hem retocat inserint elements decoratius com ara nassos de pallassos, cabells, ulls i llavis. El que més m’ha agradat, és que hem estat nosaltres mateixos els agents actius d’aquest nou aprenentatge, ja que la professora es va dedicar a orientar-nos i guiar-nos en aquest procés donant-nos les eines necessàries, però deixant-nos llibertat per actuar i conèixer-la per compte propi a través de l’assaig-error. Aquí teniu la meva foto retocada!   

Setmana 2: Societat de la informació, tecnologies digitals i educació

En aquesta nova entrada, m’agradaria fer una petita reflexió sobre un article molt interessant titulat "Societat de la informació, tecnologies digitals i educació”, de l’autor Manuel Area Moreira i que guarda una gran relació amb la temàtica teòrica tractada aquesta setmana a l’assignatura de Mitjans i Recursos Tecnològics.

 

En aquest document, l’autor posa de manifest la gran importància i transcendència que les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) estan generant a la nostra societat actual considerada per a molts com la “Tercera Revolució Industrial” dels països desenvolupats i a la qual M. Castells va denominar “La era de la informació”. Aquesta es caracteritza per la globalització, la mercantilització, la ideologia neoliberal, la superpoblació i les desigualtats, entre d’altres.

 

D’aquesta manera, Area identifica alguns dels efectes positius com també negatius sorgits fruit de la nova realitat en la que vivim, i la seva implicació en el camp que ens ocupa; l’educació. Així per exemple, d’una banda, podem dir que les TIC permeten una major comunicació trencant les barreres espai-temporals gràcies a la immediatesa dels missatges, l’accés a una gran quantitat d’informació, l’eficàcia dels serveis, noves formes de treball, i el contacte entre diferents cultures. Mentre que, com a aspecte negatius destaca la obstaculització d’un model més democràtic en la distribució de la riquesa, la pèrdua de les senyals d’identitat cultural, la gran dependència de la tecnologia, l’uniformisme cultural conseqüència de la globalització, les desigualtats culturals i econòmiques, la consideració dels individus com a clients, i la pèrdua de la privacitat, entre d’altres.
 

D’altra banda, en quant al camp educatiu Area encunya un nou terme “analfabetització tecnològica”, per designar aquella part de la societat que per falta de recursos econòmics o culturals no s’han pogut adaptar a les demandes imposades per les noves tecnologies, identificant així un dels problemes educatius més destacats provocats per la omnipresència d’aquestes a la nostra societat. A més a més, la gran quantitat d’informació que es troba al nostre abast i que no sempre sabem transformar en coneixement, les diverses formes d’accés a aquesta i les noves exigències ocupacionals, han suposat el desajust entre el sistema educatiu quedant endarrerida de la realitat social.
 

D’acord amb això, finalment Area proposa un seguit de reptes de l’educació per tal de reajustar-se i pugui atendre a les noves necessitats existents com ara: integrar les noves tecnologies en el sistema escolar, replantejar els rols del docent i l’alumant així com com els procesos d’aprenentatges i les formes d’ensenyança de manera que la competència aprendre aprendre promulgada per Delors (1996) cobri major rellevància, propiciar noves formes d’aprenentatges a través de les tecnologies digitals com ara l’educació a distància, replantejar la formació ocupacional y, per últim, desenvolupar accions d’educació no formal.